Què és el TDAH?

El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), és un trastorn que s'inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per a mantenir l'atenció, hiperactivitat o excés de moviment o dificultats en el control dels impulsos que causa severs impediments en la vida diària de la persona que ho pateix. Es considera un trastorn de base neurobiològica bàsicament heretat (crònic) que afecta a la població infanto-juvenil entre un 3-7%.

Les característiques dels símptomes principals són:

• Dèficit d'Atenció: dificultats per atendre un estímul o diversos alhora així com per a mantenir l'atenció en una tasca que requereixi massa temps; per a establir un ordre, escoltar...

• Hiperactivitat: apareix una activitat corporal (moviment) i vocal excessiva i inadequada per a la seva edat. Així mostren un continu moviment de peus, mans, es mouen amb freqüència en el seu seient, els costa realitzar activitats tranquil·les, no paren quiets com si tinguessin un motor...

• Impulsivitat, manca d’autocontrol i incapacitat per a inhibir conductes. Solen actuar i després pensar, es precipiten quan parlen, tenen falta de planificació i organització, s’immisceixen en converses interrompent, es mostren impacients.....


Uns dels aspectes més rellevants a tenir en compte quan parlem de TDAH són els problemes associats que deriven de la mateixa simptomatologia, com problemes de rendiment escolar, dificultats en les relacions socials, en la vida familiar, dificultats de comportament i problemes d'autoestima.

El TDAH afecta entre un 3 i un 7%
de la població infantil

Com es diagnostica? Què hauria d’alertar-nos com pares?

La característica essencial del TDAH és un patró persistent de desatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat, més freqüent i greu que l'observat habitualment en subjectes d'un nivell de desenvolupament similar.

Per a diagnosticar el TDAH, els símptomes deuen donar-se en dos o més ambients (per exemple a casa i a l'escola), han d'haver estat presents abans dels set anys d'edat, interfereixen de forma significativa en la vida de la persona i no es deuen a altres trastorns que podrien tenir una simptomatologia similar.

Principalment, cal distingir el TDAH de comportaments propis de l'edat en nens actius, retard mental, situacions d'ambient acadèmic poc estimulant i subjectes amb altres trastorns de comportament com el Negativisme Desafiador.

La hiperactivitat és el símptoma més cridaner (que no significa que sigui el més important) del trastorn i pel qual la majoria de vegades els professors alerten als pares. Quan el símptoma predominant és el dèficit d'atenció, és més difícil detectar-lo, ja que no es presenten en tan alt grau problemes de comportament. Amb freqüència aquests nens són titllats de despistats, passius i desorganitzats, no molesten a classe, però tampoc aprenen, el seu rendiment no resulta satisfactori i de vegades hi ha dubtes sobre les seves capacitats malgrat aquestes siguin normals. Diversos autors coincideixen a considerar el TDAH com el trastorn psiquiàtric-psicològic més comú de la infància i de l'adolescència. És la causa més freqüent de derivació a un centre de salut mental.

És més fàcil realitzar el diagnòstic a partir dels 6 anys justament coincidint amb l'etapa d'inici de primària en la qual l'exigència escolar augmenta en gran manera i és més senzill detectar al nen amb TDAH. Però es pot detectar i diagnosticar abans, durant l'etapa pre-escolar.

La hiperactivitat és el símptoma
més cridaner del trastorn i pel qual
la majoria de vegades els
professors alerten als pares

I el tractament?

És multidisciplinar, és a dir ha d’haver un plantejament terapèutic que englobi el fàrmac (si es considera oportú), teràpia psicològica cognitiu-conductual, tractament psicopedagògic i entrenament o formació a pares i mestres. És imprescindible una cooperació estreta entre pares, pacients, i escola, coordinats pel professional clínic. És important valorar que és un trastorn crònic i que necessitarà continus plantejaments davant situacions problemàtiques de nova aparició.


Què és Fundació Adana i quins són els seus objectius?

Fundació Privada Adana és una entitat sense ànim de lucre creada en l'any 1997 i que es dedica exclusivament al Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat. Adana té la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones amb TDAH .Creada per a informar, formar i ajudar a tots els quals estiguin interessats en aquest trastorn, pretén desenvolupar tots els mitjans possibles per a reduir els efectes negatius que el TDAH provoca en nens, joves i adults, perquè aquests s'integrin feliçment en la seva vida diària.

El nostre objectiu és sensibilitzar als pares, professionals de la salut, mestres, professors, escoles i en general a la societat, perquè es doni un canvi d'actitud i s'aprenguin estratègies per al seu maneig.


Quin tipus d'ajuda necessiten les famílies (pares, germans, avis....) amb algun membre amb TDAH?

Les famílies necessiten assessorar-se i informar-se sobre què és el TDAH, ja que de vegades hi ha un gran nivell d'angoixa, culpa i estrès familiar per no saber com actuar, per això és important aprendre pautes d'intervenció per a millorar la qualitat de vida de l'afectat i també de la família. Si la família en general no entén ni accepta com afecta i quines dificultats provoca el TDAH en els seus fills/as, néts/as serà difícil poder ajudar-los en la millora del comportament, la relació amb altres membres de la família, la relació amb l'escola...per mitjà de pautes educatives eficaces....


Quins serveis ofereix la Fundació a aquestes famílies?

El serveis que ofereix Adana s'estructuren en dos grans eixos: l'atenció directa als afectats i a les seves famílies i la formació en estratègies educatives eficaces, portant a terme una gran quantitat d'activitats a nens, joves, famílies, mestres...

Adana ofereix un servei d'orientació i informació gratuït a les famílies, a part de les activitats que realitza per a professionals de la salut i de l'educació, i en les quals se'ls informa per un professional de Adana, sobre què és el TDAH, símptomes, origen, se'ls dóna informació per escrit i se'ls orienta sobre els possibles passos a seguir.

També ofereix a les famílies xerrades-taller sobre diferents temes dintre del TDAH, conferències, escola de pares…

Per als nens i adolescents amb TDAH, la Fundació ofereix reeducacions psicopedagògiques, grups d'habilitats socials, activitats terapèutic-esportives, colònies d'estiu, reforç escolar, etc.


Quines són les necessitats més immediates per als nens amb TDAH en la nostra societat?

El que més pot ajudar als nens, adolescents i adults amb TDAH és que la societat se sensibilitzi de l'existència del TDAH i la necessitat de detectar-lo quan més aviat millor per a evitar problemes associats (ansietat, depressió, trastorns de comportament...); saber que és el trastorn que més afecta a la població infanto-juvenil i que l'evolució d'aquests afectats pot arribar a ser altament negativa sense un diagnòstic diferencial i un bon tractament multidisciplinar adequat a les dificultats específiques que presenta cada nen/a.

Desgraciadament encara hi ha molt desconeixement de l'existència d'aquest trastorn, el que fa que no s'apliquin les ajudes i les pautes adequades, tampoc hi ha coneixement de l’aspecte crònic del trastorn i els problemes derivats en molts casos dels adults.

Queda, per descomptat molt treball per fer, però confiem en què, a poc a poc i amb l'esforç de tots, millori la informació i el coneixement d'aquest trastorn.

Podeu contactar amb la Fundació Adana
al carrer C/MUNTANER 250, PRAL 1a
Barcelona 08021, o bé
al web www.f-adana.org
El seu e-mail és adana@gcelsa.com
TEL.93 241 19 79 / FAX: 93 241 19 79