ÉS FREQÜENT QUE ELS FILLS DEMANIN REGALS ALS PARES, I ÉS NORMAL QUE ELS PARES DESITGEM FER REGALS ALS NOSTRES FILLS. AQUEST ACTE PERÒ, NO HA DE CONVERTIR-SE EN LA MANERA D’ACONSEGUIR QUE ELS FILLS COMPLEIXIN LES SEVES OBLIGACIONS. ACOSTUMAR-LOS SISTEMÀTICAMENT A LA LLEI DEL REGAL ÉS CONTRAPRODUENT PERQUÈ, EN EL MÓN QUE HAURAN DE VIURE I TREBALLAR, AQUESTA LÒGICA NO S’APLICA.

El regal és, en essència, un fet gratuït i mai no pot exigir-se. En determinades ocasions, s’estableix entre pares i fills una relació farisaica. Aquesta relació es pot sintetitzar de la següent manera: El fill realitza la voluntat dels pares i, com a premi, se li fa algun tipus de present. Aquesta lògica es produeix tant en el terreny dels estudis com dels comportaments quotidians. Aquesta forma de comprendre el regal, però, denigra la mateixa noció de regal que és aquell present que fem a algú per pura gratuïtat, sense cap necessitat, ni cap exigència per part de qui el rep.

En el terreny educatiu, és essencial distingir entre les obligacions que són pròpies dels fills i les que excedeixen les seves funcions. No és fàcil parlar d’obligacions i deures en el si de la relació paternofilial, especialment en un context on fàcilment es reconeixen drets, però s’amaguen els deures. El regal pot ser una bona manera de premiar un esforç o, fins i tot, un estímul a una obra ben feta, o perquè el fill continuï obrant d’aquella manera, però mai no hauria de ser el motiu principal de l’acció del fill. També hauríem de fer-los entendre que el regal no és necessàriament un objecte material, sinó que els regals més grans són, bàsicament, immaterials.

Caldria que els féssim entendre que han d’estudiar pel valor que té l’estudi, però no perquè l’estudi sigui la manera d’obtenir un objecte desitjat. Caldria que els féssim entendre que cal posar-se el casc quan agafen la moto, perquè això els protegeix i no perquè d’aquesta manera obtindran un regal. En la pedagogia del regal també és molt important que hi hagi un cert consens entre els pares, perquè els greuges diferencials són font de problemes i de comparacions odioses.

Els fills han d’entendre que tenen uns deures i que aquests deures s’han d’acomplir. La nostra tasca és raonar aquests deures, fer-los entendre quines són les seves obligacions i també explicar-los quines són les nostres com a pares, però acostumar-los sistemàticament a la llei del regal és contraproduent, perquè en el món que hauran de viure i treballar, aquesta lògica no s’aplica. Els hem de fer regals, però no com a recompensa als deures que han d’acomplir, sinó perquè desitgem manifestar-los el nostre afecte.